Podries

Si haguessis nascut en una altra terra,

podries ser blanc, podries ser negre...

Un altre país fóra casa teva,

i diries "sí" en un altra llengua.

T'hauries criat d'una altra manera

més bona, potser; potser, potser més dolenta. Tindries més sort o potser, potser més pega...

Tindries més sort o potser, potser més pega...

Tindries amics i jocs d'una altra mena; duries vestits de sac o de seda,

sabates de pell o tosca espardenya,

o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes,

o no tenir llibres ni saber, saber de lletra. Podries menjar coses, coses llamineres

o només crostons eixuts de pa negre. Podries... podries... podries... podries...

Podries... podries... podries... podries...

Per tot això pensa que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES

i ajudar qui ve fugint de la guerra,

fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra,

la tristesa d'ell podria ser teva.

Si tu fossis nat a la seva terra,

la tristesa d'ell podria ser teva (bis).

Poema: Joana Raspall
Música: Joan Josep Blay

Ester